El senyor Sistach es fa gran

És una pena que un home gran i que ha tingut una història de vida basada, en teoria, en la seva entrega als altres, arribi un dia en que parli per parlar, sense saber, ancorat en un segle que la majoria vam deixar enrere fa molt de temps (parlo del XIX, no pas del XX).

Aquest matí, en una entrevista a Catalunya Informació, el pobre home ha dit, entre moltes altres coses, una cosa que m'ha cridat especialment l'atenció, donat que és de suposar que aquest senyor vetlla pels interessos de tots els cristians, i no només d'aquells amb una ideologia política concreta:

"El aborto no puede ser un derecho". I punt.

Que es fotin les joves que, per un error o descuït, es quedin embarassades. Que tinguin la criatura, i si aquesta s'ha de morir de gana quan vingui al món, que s'ho hagessin rumiat abans de mullar.

Que es foti la dona que ha sigut objecte d'una agressió sexual, que aprengui a cuidar el fruit del seu diable, que allò que més odiarà a la seva vida, li porti uns mesos més tard allò que serà el que més s'haurà d'estimar.

Que aquells nadons condemnats per la Mare Natura a néixer amb problemes sense cura visquin per sempre enganxats a aquells aparells que salven la vida dels que, quan es fan grans, en necessiten d'elles.

Que no passa res, que tota l'Església sencera, amb el senyor arquebisbe de Barcelona al davant, vindran a ajudar-los i ajudar-les, i patiran amb ells i elles com han fet, pels segles dels segles, amén.